Hi havia dubtes i preguntes. Com enfrontar-nos, per primer cop, a l’experiència S.E.M.P.E.R.? Però més enllà d’aquests inicis indecisos, el mestre de cerimònies, Jaume Pérez Montaner, va saber orquestrar una deliciosa sessió de poesia, coneixement, passió i fascinació. Envoltat pels primers usuaris de S.E.M.P.E.R., i per un bon grapat dels impulsors, que s’havien desplaçat a propòsit per viure de primera mà l’esdeveniment, el poeta i traductor Jaume Pérez Montaner va començar comentant la seva traducció del poema “Introduction” de John Ashbery, inclòs al seu volum A Wave, que resumeix no només el pensament del poeta anglosaxó, sinó que també concentra bona part de l’ideari poètic del seu traductor: l’art com a experiència, ja sigui viscuda/imaginada/somniada; el poema com a resposta d’un altre poema; ser allò que es llegeix i llegir allò que s’és (Borges i Bloom, respectivament); el somni com a expressió de l’inconscient i, per tant, matèria de primer ordre per al poeta a l’hora de crear (seguint els exemples de Brossa, Foix o Vincenzo Monti, poeta italià del segle XVIII, que assegura que “la poesia és el somni matisat per la raó”); la sexualitat, la por, la mort, el desig, el buit, el dolor i la venjança com a pulsions internes o excuses o motivacions per a qualsevol art (Fuster digué que “tota la literatura en el fons és venjança” mentre que Parra va dir, encara més clar, “yo escribo por envidia”… Aquestes i moltes altres idees es varen discutir, compartir, debatre, comentar i exaltar d’una manera o l’altra durant les tres hores que va durar, com volant, aquesta primera sessió de S.E.M.P.E.R., que va concloure, precisament, amb dos poemes inèdits de Jaume Pérez Montaner, “L’anguila” i “Assaig”, que tothom va gaudir moltíssim, i amb un recital a l’hOriginal que va ser tota una declaració d’intencions i una emotiva trobada on la poesia va tornar a triomfar de bell nou.
Crònica de Jaume C. Pons Alorda
Fotos de Ferran Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada